divendres, 6 de juny del 2014

EL DIA DE LA REPRESENTACIÓ DE SPOT



Només alçar-me del llit em va invadir una sensació de nerviosisme per que em podia equivocar en l’obra que més tard tenia que representar i tots es posarien a riure de mi. Em vaig trobar als meus amics en la porta del institut, una vegada estàvem dins ens vam preguntar-nos per si ens la sabien i tots vam dir que mes o menys sí. Quan vàrem passar les classes i ens tocava representar l’obra ens vam posar de veritat molt nerviosos, quasi ens sentíem tremolosos. Una vegada estàvem en l’aula on teníem que representar l’obra  no paràvem d’assajar l’ultima vegada avanç d’actuar. En aquest moment estàvem asseguts observant com els feien els altres equips, amb molt poc de espai utilitzaven molt bé l’escenari. Ja estava a punt de tocar-nos i de sobte va dir el nostre professor “vos toca equip 3” i en aquells moment el nostre cor palpejava molt ràpid és trobava a punt d’explotar però, ens vàrem tranquil·litzar, no m’han recorde com, una vegada estàvem a dalt vam posar el que necesitavem per a fer l’escenari i vam actuar. Una vegada vam acabar ens adonarem de que no el havíem fet mal.


BORJA MONSÁLVEZ POZO

dijous, 5 de juny del 2014

Spot

Hola xics! En la meua classe estem representant l'obra de teatre Spot,és una obra   molt   graciosa i entretinguda.

Cada equip fa un capítol i al nostre equip li ha tocat el 9 'Vamos a la cama que hay que descansar', tracta sobre una xiqueta que està sola en la seua habitació i de sobte comença a cridar,va sa mare espantada y li pregunta que li passa,la xiqueta li diu que 'L'home dolent' està en la seua habitació i no li deixarà dormir,la mare no veu res i la tracta com si estiguera boja,al final lo veu i la xiqueta sense creure-ho li diu que li diga que se'n vaja,la mare li diu que no passa res que només és una panderola.Al final la mare arruixa a 'L'home dolent' i per més que negava que era una panderola mor.

Els problemes que vam tindre són que el capítol era per a ser representat per 3 persones i en el meu equip érem 4 persones, però inventarem un paper xicotet del germà. Lo presentarem el dia 28 de maig, amb la nostra classe i un altre grup que estava treballant el mateix.

En el meu equip els materials que utilitzarem van ser una manta i un coixí per a la xiqueta i el germà, 'L'home dolent' vestit de negre i un spray per a arruixar-lo. M'ha agradat molt l'experiència i ho tornaria a repetir.
Tinguérem Prous dies per a practicar l'obra amb els companys i per a anar al lloc on calia representar-lo.

 Mar Salas


divendres, 2 de maig del 2014

L'HOME INVISIBLE

La meua opinió sobre l'obra de Spot és molt bona, sobretot la interpretació del simulacre d'alerta del principi de l'obra.

Parlant sobre el personatges, la utilització de aliè, com Sherlock Holmes i Watson, k. és molt bona perqué son molt profesionals.


Deixant a part la meua opinió i els personatges la utilització de efectes especials del teatre com per exemple vendar-se la cara per a parèixer invisible, la utilització de motors per a moure objectes i molts més efectes.


El que estava molt bon fet varen ser els escenaris que amb poc espais varem fer el teatre on fan el simulacre, el passeig marítim, el laboratori i l'hotel.


El teatre tenia dos plantes on hi havia una orquestra per als efectes sonors, com els moments de
tensió, alegria...


BORJA MONSÁLVEZ POZO


dilluns, 31 de març del 2014

Excursió al teatre.

Bon dia! En l'institut estem treballant sobre el teatre i com representar.
Hem fet una excursió per a vore una representació de teatre i quedar-nos amb la idea d'interpretar.
La sala on anàrem va ser la sala Escalante,en València.L'obra de teatre va ser L'home invisible.

Els principals són Serlock Holmes i Watson,els seus ajudants de laboratori: Grifin i Dalton tenen que fer una poció d'invisibilitat en 3 hores. La dòna de Grifin,està molt preocupada per ell,perquè se li ha quedat la mà invisible amb la poció i demana ajuda a Holmes,el busquen en un hotel,el troben,se pelea amb ell i al final la dòna també invisible se queda amb el seu amat i són molt feliços.
La introducció de l'obra va ser molt interesant,però extranya,eixien homes amb la cara de Hitler i una dòna ballant.
Ha sigut una bona experiència.L'obra està bé i crec que amb aquest teatre,sen's quedaran idees per a fer la nostra obra de teatre. Un beset!

dimarts, 25 de febrer del 2014

XICA

En unes vacances d'estiu vaig conèixer una xica que tenia un any més que jo, vaig quedar bocabadat quan la vaig poder veures per primera vegada. Vam anar a un lloc anomenat Granja De Yuste, era un centre de vacances, on es feien moltes activitats.
Al arribar vàrem fer equips i em va tocar amb ella. Les primeres activitats amb ella varen ser mòntar a cavall i després piragüisme en un llac. i així tots els dies amb diferents activitats.


La xica és deia Rocio, media 1'60 m, tenia els ulls blaus i els cavell castany. Era prima i tenia bon cos.
Era molt simpàtica, amable, llesta, responsable...

Però com no, havia de tindre alguna cosa roina, era de Barcelona.



                                                                                                       BORJA MONSALVEZ POZO

Alemanya

Aquest estiu vaig anar a Alemaya amb els meus amics del cor.Anàrem en autobús i tardarem 24h
a arribar a Nüremberg.
Fèrem aquest viatge per a fer intercnvi amb un cor alema.Una companya i jo ens allotjarem en casa d'una xica molt simpàtica,amb la meua companya i aquesta xica anàrem a veure llocs culturals com esglèsies,catedrals,tendes típiques,restaurants..i a vore un concert que feien tots els anys i és molt famós aon anava un muntó de gent.
En aquest viatge també anàrem a Polònia perquè ens venia bé i fèrem un altre intercanvi amb un cor de sòls xics polacos.Amb aquest cor fèrem meys coses,anàrem de compres,al riu i fèrem concerts.

Quan vaig arribar a Quart,vaig estar molt contenta de veure la meua família però trista perquè m'ho vaig passar genial.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                 Mar Salas

dimarts, 21 de gener del 2014

EL MEU PRIMER DIA DE CLASSE

Bon dia! Ara estic en tercer curs de l'institut, però recorde el primer dia que vaig entrar. Vaig mirar les llistes i no coneixia quasi a ningú.

El primer que vaig sentir quan vaig entrar a classe va ser por, tot em pareixia molt extrany comparat amb el col·legi.

Quan vaig conèixer els meus companys em van parèixer molt simpàtics,encara que al principi un poquet callats. El primer dia vam dir els nostres noms i el col·legi que anàvem.
Besets!
Mar Salas.

dilluns, 13 de gener del 2014

El meu primer dia al futbol

Bon dia! Hui estic en Cadet A del UDQuart. Quan vaig començar la meua carrera futbolística, jugava al CDJManisense, en un camp que el van reemplazar per un cementeri, que es troba a Manises. Quan vaig començar a jugar, era porter, però no m'agradava, i ara sóc migcentre. El primer dia vaig estar nerviós perquè no coneixia quasi a ningú, però poc a poc en vaig fer amic de tots. 
                                                                                     
Alberto Parra Lòpez

dissabte, 11 de gener del 2014

DROGUES

Ja fa molt de temps hi havia un adolescent anomenat Esteban que és va anar de festa a una discoteca de nit i una persona les va oferir unes pastilles a ell i als seues amics dient-los que servien per a passar millor el temps. L’adolescent il·lús va acceptar aquelles pastilles que li oferia  l’home. Aleshores tots els amics es van prendre les pastilles i van continuar ballant.

Després d’un temps Esteban és va marejar i va caure al sòl. Varen cridar a una ambulància i el traslladaren a l’hospital. Al passar un temps els metges varen determinar que Esteban havia entrat en coma. Aleshores  varen cridar a casa dels seus pares per avisar-les .

Va vindre tota la família a veure com estava. Després d’un mes i mig va passar un miracle, es va despertar del coma. Li varen dir que el que  havia consumit  havia sigut una droga. I mai més va prendre cap droga. 

Borja Monsálvez Pozo